El turisme torna amb força

Recordam que el turisme a Ciutat havia estat una activitat creixent abans del juliol del 1936, malgrat les condicions econòmiques internacionals adverses a causa del crack de 1929. Com sabem, aquest progrés es va veure tallat de cop pels fets de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Tot un símbol dels primers temps del turisme, el Gran Hotel, es transformà el 1941 en la seu de l’Institut Nacional de Previsió. Altres establiments tampoc tornarien a obrir les seves portes. També l’Hotel Formentor patí una crisi i no va tornar a aixecar el cap fins a finals dels 50. Personatges il·lustres de tota mena sortiren de Palma per causa de les guerres.

Acabada la guerra europea i enterrat el feixisme alemany i italià, Franco tenia totes les cartes contra ell. Els països vencedors no volien col·laborar amb el seu règim i li declaraven la guerra econòmica amb el tancament de mercats i fronteres com ara França. L’ONU no el reconeixia com a país democràtic. Paradoxalment, el seu anticomunisme el va salvar de l’estrangulament, gràcies al suport que va rebre dels EUA, primer sota mà i després obertament, quan ja va pactar el 1953 establir a Espanya les bases militars nord-americanes a canvi d’entrar a l’ONU.

L’estratègia d’autarquia econòmica del franquisme seguia matant de fam als espanyols fins que va sortir, quasi espontàniament, la idea de tornar al turisme com a solució econòmica i com a estratègia diplomàtica. Així, el 1951 es va crear el Ministeri d’Informació i Turisme i el primer delegat provincial de Balears de la màxima institució turística estatal en seria Francisco Soriano Frade, membre destacat del franquisme de l’època. La interpretació més comuna era que el franquisme anava a utilitzar el turisme per a reforçar el seu règim, encara inestable en la nova conjuntura europea:

“Sin embargo, hay que reconocer que en los años del aislamiento internacional (1946-1950) el Régimen se se dió cuenta que el turismo se había convertido en la única ventana abierta al mundo y en él empezaron a concentrarse todas las miradas: el sector turístico podía levantar nuestra economía a la vez que devolver a España su imagen de país poderoso forzando un reconocimiento político internacional cuya ausencia amenazaba la propia supervivencia del Régimen” (Correyero 2004)

El turisme a Palma començà a recuperar-se progressivament a finals dels anys 40, amb un programa nacional de molt èxit, dirigit als recent casats espanyols per passar la lluna de mel a Mallorca. El 1948 sembla que vengueren unes 6000 parelles d’arreu d’Espanya. Aquesta promoció es veuria reforçada amb la difusió i l’èxit del cartell del niu de 1950. De fet, l’èxit del cartell Luna de miel en Mallorca va ser aclaparador, sobretot si tenim en compte les múltiples reedicions dels anys posteriors i que seria àmpliament reproduït a postals, segells o etiquetes de maleta, entre d’altres.

D’aquests anys, i segons les dades de la Cambra de Comerç, el 1945 arribaren a Mallorca 53.134 turistes, entre els quals n’hi havia sols 691 que eren estrangers. L’any següent foren 61.514 els visitants, entre els quals es comptaven 1.229 estrangers. El 1950 ja en vingueren quasi el doble, 98.000 turistes, dels quals 22.000 eren estrangers, predominant els francesos. La màquina turística es tornava a posar en marxa. El 1960 arribarien a Palma 361.000 persones. Havíem passat de 5 mil a 23 mil places hoteleres, la majoria al Passeig marítim i S’Arenal.

Malgrat l’aturada de 14 anys, s’havia aconseguit mantenir una infraestructura hotelera, uns serveis turístics i una mà d’obra especialitzada que jugaren un paper molt important pel retorn del turisme. Aquest era un turisme diferent del d’abans de la guerra però seguia les passes de l’anterior.

A poc a poc Europa es recuperava de la Segona Guerra Mundial i es començaven a pagar les vacances als treballadors que -si podien- escollien Espanya com a destí i Mallorca era una de les destinacions preferides. També va ser molt important el traspàs de l’aviació de Guerra a la Civil, tant de pilots com d’avions, cosa imprescindible pel creixement del flux de turistes. Tot acompanyat per una política més favorable per a l’obtenció de visats i uns preus més barats que els europeus, el flux de turisme va anar augmentant any rere any.

El turisme cobrava de cada vegada més força i amb motiu de donar-li una empenta, el Foment del Turisme de Mallorca impulsà les Assemblees de Turisme de Mallorca el 1951 i 1953, respectivament. La primera assemblea, que es realitzà en els salons de l’Ajuntament de Palma, suposava un pas important en la gestió del Turisme, ja que per primera vegada el sector turístic prenia consciència de la seva importància, es reunia, parlava i prenia decisions col·lectives. Les Assemblees estaven presidides per totes les autoritats de l’illa i varen ser un èxit de participació amb més de 300 persones.

En aquell entorn va sorgir la increïble proposta, feta per la Diputació Provincial de Balears, el 1955, de crear un impost al turisme per a «plantear inversiones en el ámbito de la beneficencia y la cultura, además de dotar las Islas de inmejorables rutas, sanear, mejorar y embellecer los núcleos urbanos, rescatar inmuebles de gran importancia histórica o arquitectónica, lograr que la Provincia sea inmejorable centro de turismo nacional e internacional». Veure: “Un proyecto de impuesto turístico: la Carta Econòmica Provincial para Baleares” (Vives A.).

La seva justificació oficial ens deixa astorats quan diu: “ …fueron esfuerzos y fueron sudores que hicieron el milagro de que estas Islas se bastaran, hasta que en riada seguida y contínuo aumento llegaron a ellas miles y miles de nacionales y extranjeros, naciendo en esta Provincia el Turismo, que perjudicaba la economía familiar de muchos, enriquecía unos pocos y, al propio tiempo, creaba ingentes problemas a la Diputación y a los Concejos rectores de los Municipios de Mallorca e Islas hermanas, que es preciso solucionar.».

Després de molts debats tots els sectors econòmics es posaren en contra i la proposta es deixà en el calaix. Es repetiria la història el 2002 amb la famosa Ecotaxa del Govern d’Antich i “reimplantant” com a Impost de Turisme Sostenible el 2016 amb el Govern d’Armengol. Aquesta tercera vegada sembla que es consolidarà.

Està clar que el Foment de Turisme de Mallorca tornava a ser el gran promotor de la indústria turística, com bé ens explica Antoni Vives en la seva detallada història de l’associació. En aquells anys 50 estava presidit per Gabriel Roca, enginyer i director d’Obres del Port i protagonista de la realització del Passeig Marítim, somni tan estimat entre els “Insensats” Bennasar i Parietti. Aquest darrer encara el va poder veure realitzat, ja que formava part de la Junta de Gabriel Roca, junta que estava integrada per persones amb experiència diversa, inserides dins les estructures franquistes nacionals o locals del moment.

En la primera assemblea turística es tractaren molts de temes entre els quals volem ressaltar la petició de crear una autopista que enllacés Palma amb l’Aeroport de Son Bonet i una línia aèria que fes París-Palma. També és curiós que ja es fes un debat sobre el tot inclòs i sobre la necessitat d’una Escola d’Hostaleria.

Durant tots aquests anys 50 es varen fer una quantitat important d’actes de promoció i de defensa dels valors paisatgístics i costumistes de la nostra terra. Un exemple d’aquest tipus de promocions és la versió del Bolero Balear per la cantant francesa Line Renaud . En bona part tota la promoció de Mallorca estava reforçada des de 1957 per una campanya nacional molt exitosa que tenia com a eslògan “Spain is different”, amb l’objectiu de mostrar al món que Espanya era diferent… però europea.

No ens podem oblidar aquí d’unes guies importants i de prestigi en aquella època que eren les que publicava l’editorial Destino de Barcelona. I és que el 1950 publicà la famosa Guia de Mallorca, Menorca e Ibiza realitzada pel conegut escriptor Josep Pla, de la qual reproduïm aquest trosset que parla de l’ambient dels carrers de Ciutat:

“Todo esta un poco mezclado. Ello produce el mayor encanto de Palma: lo imprevisto, la sorpresa. Las primeras son las calles de los pequeños comercios, de las tiendas, de las olorosas confiterias. Tienen un trazado curvilineo. Estan admirablemente empedradas. La caligrafía comercial, abundantísima, no molesta. Todo en ellas es pequeño, personal, vivo. Su anchura, discreta, mantiene en ellas una luz suave, amortiguada, deliciosa. La considerable afluencia de paseantes, el constante andar y venir, no logra romper la intimidad que reina en ellas.”

Altres materials importants per a la promoció turística d’aquests anys cinquanta foren el fulletó Mallorca información general, les guies hoteleres de Mallorca o el film documental Viaje a Mallorca. Tots aquests materials aportaven una gran quantitat d’informació de l’Illa de Mallorca però sobretot de totes les possibilitats que oferia la ciutat de Palma.