La mirada d’aquesta òliba de la Seu de Mallorca, fotografiada per Eduard Miralles fa més de 20 anys, seria impossible de repetir ara, ja que necessiten silenci i quietud per a preservar el seu hàbitat, destruït amb la massificació turística. Aquesta mirada ens pot servir com a símbol de la interrogació sobre la pèrdua de la dignitat a la nostra ciutat els darrers 30 anys.

La corrupció de les principals institucions de Mallorca (Ajuntament de Palma, Consell i Govern) es presentarà primer com a casos aïllats des dels principis dels anys 90, i s’anirà introduint com una pràctica habitual en el si dels partits polítics, encara que aquí seran el PP i UM els que protagonitzaran la quasi totalitat dels casos. El problema es farà viral a la legislatura 2003-2007, els anys del govern municipal en mans de Catalina Cirer, essent presidenta del Consell Maria Antònia Munar i del Govern Jaume Matas. La majoria de casos eren en el municipi de Palma.

Una vegada analitzats la majoria de casos detectats i jutjats al llarg dels darrers 10 anys, podríem dir que hi ha hagut tres estratègies amb les quals s’ha obert camí la corrupció. Per una part, la clàssica del cobrament de comissions de les obres públiques o dels processos urbanitzadors que provenen d’agents privats on la intervenció pública és decisòria. Aquí la pràctica consistia en que els càrrecs públics obtenien, per a si o pels seus partits, una comissió equivalent al 3, al 5 i fins un 10% del volum econòmic del projecte, com per exemple el cas de Can Domenge, el cas del Túnel de Sóller, el cas Peatge, el de Son Oms, el Palma Arena, etc.

Rodrigo de Santos, a la portada de la revista Más (gener 2007).

Una segona font de corrupció aprofitava informació privilegiada sobre els grans projectes que impulsava l’administració pública i que afectaven una part important de la ciutat, per tant tenien un impacte rellevant a tot el seu voltant, com per exemple el cas de Son Espases o el del Pla Territorial de Mallorca. En aquests casos es produeix una revalorització en els voltants del lloc on s’ha de fer la inversió i, per tant, si un té informació privilegiada sobre la localització del projecte, pot avançar-se a comprar solars del costat a un preu més baix pel que després es podrà vendre i fer un negoci rodó.

La tercera fórmula era la d’obtenir pagaments en metàl·lic o en espècies per fer favors públics a negocis privats, mitjançant la manipulació de contractes, subvencions nominatives, suborns per canviar governs, o simplement ficant mà a la caixa. Els casos més sonats s’han donat a l’Ajuntament de Palma amb els anomenats cas Rodrigo de Santos, cas Funeraria i cas Cursach; però també a altres institucions com en el cas Calvià, el cas Brokerval, el cas Formentera, el cas Llucmajor, cas Sa Pobla, cas Bitel 2, etc.

El problema de la corrupció política a Espanya es va fer evident els anys 90 quan encara governava Felipe González, amb casos tan sonats com el cas Filesa, el cas Roldán, el cas Urralburu o el de Joan Guerra. Pel que respecta als governs d’Aznar, basta comentar que la majoria dels ministres del seu segon govern varen estar implicats en molts casos de corrupció, entre els quals el cas Gürtel sobresurt entre tots, ja que afectà el president del Govern i successor, Mariano Rajoy, que finalment va haver de cessar en el govern per una moció de censura.

Segon govern de José María Aznar (any 2001). Font: Wikipedia.

L’actitud de molts polítics a l’hora d’afrontar el problema de la corrupció a Espanya arribava al cinisme, com es veu en el comentari als mitjans de comunicació quan li demanaven a Rajoy pel cas Bárcenas: “No sólo comprendo el enfado perfectamente justificado de los ciudadanos, sino que comparto su indignación y su hartazgo. Estas conductas resultan particularmente hirientes cuando los españoles han tenido que afrontar tantos sacrificios y hacer tantos esfuerzos para sacar a nuestro país de la crisis”. O aquelles paraules de Jaume Matas en el transcurs de la investigació realitzada pel Jutge Castro:”Cuando se le pregunta si asistió a la boda del hijo de uno de ellos, (Matas) le resta importancia para decir que al cabo del año va a muchísimas bodas por razón de su cargo, quizá sea por ello que le queda poco tiempo para controlar el gasto público”.

Segurament el cas més espectacular de corrupció desenfrenada va ser la del palmesà, Jaume Matas. Va ser inculpat per 12 delictes, va ser jutjat i condemnat per alguns d’ells, ha passat un temps a la presó i encara té pendents diversos judicis. Va ser president de la CAIB dues vegades. Una mitjançant un «cop d’estat» al seu president Cristòfol Soler i l’altre a l’haver guanyat les eleccions autonòmiques del 2003 per majoria absoluta. En els processos judicials va reconèixer que va gastar 400.000 euros en efectiu, de provinença desconeguda. El cas Matas va rematar una època de més de 20 anys de corrupció a la ciutat.

Jaume Matas. Font: elmundo.es

Jaume Matas era fill d’una família republicana d’esquerres molt coneguda a ciutat perquè eren propietaris durant molts anys d’una botiga cèntrica anomenada Elèctrica Matas. Es va integrar en el PP quan el president Cañellas el va fer conseller d’Economia. Els anys del seu darrer Govern, del 2003-2007, varen ser els anys de la màxima intensitat constructora i immobiliària a Ciutat, deixant en un segon pla a la batlessa Cirer que es limitava a seguir-li el corrent i mirar cap a un altre lloc. Fins i tot quan era encara president, Jaume Matas comprà un casal al centre de Palma (que els mitjans de comunicació anomenaren «el palacete») per una quantitat declarada molt inferior al seu valor de mercat. Era el temps de la pujada del sector immobiliari. Les compravendes especulatives de cases deixaven una quantitat de diners negres que circulaven a tota pastilla per festes regades amb cocaïna i altres passatemps de diversa índole. Aquesta allau va servir per consolidar el negoci immobiliari internacional de Palma.

L’època de corrupció intensa afectà, com hem dit, a l’Ajuntament de ben de ple. Fins fa poc temps hi havia més de 50 funcionaris imputats, alguns d’ells directius municipals de departaments diversos com el de Policia Local, Mobilitat, Urbanisme i Funció Pública. Aquesta desfeta en la cúpula directiva de l’Ajuntament va transformar totalment la seva capacitat de gestió i d’execució de projectes i d’expedients. Per un excés de precaució i per falta de personal, el retard en molts àmbits ha estat la tònica dels darrers anys, minvant extraordinàriament el poder municipal a la vida de ciutat.