Les ciutats són responsables del 70% de les emissions de CO2 que es generen al món i són especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic per l’elevada densitat de població i de serveis que concentren. Així, les ciutats són part del problema, però també part imprescindible de la solució.
Les onades de calor són una de les conseqüències més directes i conegudes del canvi climàtic.
Les ciutats que lluiten contra els impactes del cavi climàtic realitzen un conjunt d’estratègies tendents a minimitzar els impactes de l’activitat econòmica i ciutadana, i a baixar les emissions i altres impactes perquè en el futur el canvi climàtic s’estabilitzi i els seus ciutadans i ciutadanes no perdin qualitat de vida.
Moltes de les idees que s’implanten en les ciutats europees i a altres parts del món, estan recollides en diferents instruments de estratègics, de planificació o agendes urbanes, tant a Paris com a Palma.
Amb el present estudi anem a veure quines són les mesures que estan posant en marxa aquestes dues ciutats, estudiarem «in situ» quin es el resultats que estan assolint i alhora demanar què pensen els ciutadans respecte d’aquests plans de resiliència ciutadana.
Del fruit d’aquest estudi se’n desprendran reflexions i propostes de millora per a ambdues ciutats, així com possibilitats de col·laboració en un futur pròxim.
El vicepresident de Palma XXI Jaume Garau i l’arquitecta i urbanista Maria Gómez, de la junta de l’entitat, encapçalen un projecte que compararà les acciones preses contra l’escalfament balear a la capital balear i la francesa.
L’índex de canvi climàtic global del 2022 revela influències clares del canvi en les temperatures a Europa occidental. En el progrés actual d’escalfament del planeta, i en un escenari sense adaptació, s’espera que París i Palma, que es troben en una de les zones on més augmenten les temperatures, puguin arribar a ones de calor de 50º.
És fascinant com París ha aconseguit transformar la seva mobilitat urbana al capdavant del disseny urbà sostenible i la innovació social. El model de la ‘ciutat dels 15 minuts’ respon a la crida global per combatre el canvi climàtic tot reduint l’ús del vehicle privat i fomentant alternatives com anar a peu, l’ús del transport públic i la bicicleta.
Moltes ciutats del món, també París i Palma, han començat a implementar accions socials i sanitàries més precises davant episodis climàtics extrems, cada cop més freqüents. Darrerament preocupa molt els impactes del canvi climàtic sobre la salut mental de la població.
La forta densificació, l’ús intensiu del cotxe privat i les activitats a les ciutats han fet augmentar les temperatures dels carrers i la contaminació de l’aire. Palma ha començat molt tímidament a reduir la temperatura ambiental amb la creació d’espais verds i frescos
A París hi ha 14,5 m² per habitant d’espai verd,mentre que a Londres en són 45 m². A Palma encara estam més lluny de l’objectiu amb 1,6 m² per habitant, que amb el nou Pla General executat en seran 5 m². La presència de la natura dins les ciutats com a recurs enfront de l’escalfament global i els episodis de calor extrema es fa imprescindible.
Les ciutats estan aplicant estratègies per potenciar la infraestructura blava i així reduir l’impacte de les ‘illes de calor’. A París, el sistema fluvial i, a Palma, el sistema marítim, són grans atractius i concentren bona part de la bellesa urbana.
Les iniciatives públiques d’adaptació climàtica també passen per impulsar la rehabilitació dels habitatges de propietat privada per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i protegir la població més vulnerable.
El turisme augmenta l’escalfament del planeta. En el cas dels hotels, tant a París com a Palma, estan apostant per l’economia circular i els zero residus, la gestió responsable de l’aigua, l’ús de productes locals i l’ús d’energia renovable
La formació dels professionals i la creació de nous perfils és indispensable per a l’adaptació de les ciutats al canvi climàtic. Només amb una bona formació, coordinada entre institucions, empresa privada i societat civil, es podran crear ciutats resilients i habitables.