Ús dels espais públics i capacitat de càrrega en temps de Covid-19

La crisi de la Covid-19 ens està forçant a prendre mesures estrictes que en molt de casos estan confrontades amb els nostres costums socials, culturals o amb les pràctiques econòmiques i turístiques que s’havien normalitzat. El confinament rigorós a les nostres llars que va començaramb l’aprovació del decret d’estat d’alarma el 14 de març (i que establia una limitació de moviments exclusivament motivats per temes laborals, d’aprovisionament o de cures) hadonat pas, des del dia 2 de maig, a una successió de fases amb diferents nivells de restricció. Aquestes mesures, orientades a minimitzar la propagació del virus, estableixen elmanteniment d’un distanciament físic entre les persones i abasten totes les activitats: oci i lleure, esport, petit comerç, grans superfícies, espais públics, oficines, fàbriques, mobilitat…

La velocitat de reacció, propagació i recuperació de l’emergència sanitària s’ha produït endiferents moments i a diferents velocitats en els països europeus del nostre entorn. D’aquesta manera, la reactivació de l’activitat econòmica i, especialment en el cas de les Balears, delturisme, dependrà no només de la demanda externa i les condicions aeroportuàries, sinó també de la seguretat del control de la pandèmia.

L’actual crisi del coronavirus ens posa en la necessitat d’implementar mesures de distanciament físic en l’espai públic, és a dir, d’aplicar mesures de capacitat de càrrega ambuna motivació de seguretat sanitària.

10 principis per construir el model de ciutat

Palma XXI, Cercle d’Economia de Mallorca, Fundació Gadeso, Obra Cultural Balear, ARCA, Xarxa per a la inclusió social – EAPN Illes Balears, Fundacions Darder Mascaró i Joves Arquitectes de Mallorca presenten el document  “10 principis per construir el model de ciutat”.

En aquest document, consensuat per les entitats i la Regiduria de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Palma, es plantegen 10 principis que haurien de funcionar com a rectors de les decisions que prengui el consistori per definir el model de la ciutat pels propers anys. Entre ells, estan la necessitat de tenir una mirada a llarg plaç, promoure una ciutat d’encontre i intercanvi, enfocada en les persones i amb un pla de barris fort, i impulsar una ciutat verda per fer front a l’emergència climàtica, entre d’altres.

Informe sobre la gentrificació al barri de La Llotja (2019)

Presentam els resultat de l’anàlisi de les dades relatives a habitatge, comerç, transaccions immobiliàries, desnonaments, etc. com a indicadors del procés de gentrificació que ha experimentant el barri de La Llotja durant els darrers anys.

Aquesta feina s’emmarca dins el projecte Observatori de la Gentrificació a Palma. El document està estructurat en 5 blocs:

  1. Població. Dinàmica de la població en el període 2004-2016.
  2. Habitatge. Dinàmica del mercat de compra i de lloguer a Sta. Catalina.
  3. Comerç. Com s’ha transformat el comerç? El document inclou una galeria fotogràfica inèdita de comparativa de comerços al barri, a càrrec de Jaume Gual.
  4. Cultura. Com s’ha transformat la vida social i quotidiana els darrers anys?
  5. Gentrificació. Anàlisi de desnonaments.

Aquest estudi ha comptat amb el suport de la Fundació Iniciatives del Mediterrani mitjançant una beca d’investigació.

Anuari Palma XXI 2018 – 2019

En aquest document es recull l’evolució de l’entitat i el seguit d’activitats que s’han dut a terme durant el període 2018-2019.

Organitzat en 3 blocs, a l’anuari es detallen les línies de feina, accions i resultats que obtinguts des de juny de 2018 fins a juny 2019.

40 propostes per a la millora del districte centre

Document elaborat per les vuit associacions de veïnats i veïnades del districte centre de Palma.

Les vuit associacions de veïnats i veïnades del districte centre o nucli antic de Palma han recollit les preocupacions, les necessitats i el sentiment dels residents d’aquesta zona enfront dels canvis i la pressió deguts al fort increment de visitants,com també de l’augment dels negocis de restauració i hostaleria dels darrers temps, i per això proposen les 40 mesures recollides a aquest document amb l’ànim de millorar, no només la qualitat de vida dels que hi vivim, sinó també la de tota la ciutadania de Palma que gaudeix d’aquesta part de la ciutat com a centre seu.

Palma XXI ha donat suport a la maquetació d’aquest document.