La indústria turística és l’activitat econòmica hegemònica de les Illes Balears. Després de la gran crisi econòmica de l’any 2008, el turisme torna a créixer d’una manera intensa, en consonància amb les previsions de la OMT, que ens diu que el turisme mundial al mediterrani creixerà un 2,3% anual fins l’any 2030. De fet, les Illes, varen rebre l’any 2017 16.338.906 turistes, 3.235.000 més que fa 10 anys.
A dia d’avui, els debats giren entorn de temes com, per exemple, si la saturació és real o percebuda, si hem de limitar o regular, si podem diversificar l’activitat econòmica o no, etc. Les veus crítiques argumenten que cal canviar de model turístic basat en el creixement continu i ancorat en la modalitat del sol i platja, ja que aquest model ha evolucionat de tal manera i amb tal intensitat que debilita les capacitats econòmiques, socials i ambientals de l’illa de Mallorca.
L’estudi que presentam, vol aportar dades empíriques al debat per tal de comprendre com actua l’alta intensitat turística al centre històric de Palma, de gran importància real i simbòlica per a tots els mallorquins i que pateix d’un procés de transformació que amenaça amb la seva desaparició com a lloc per viure-hi per a convertir-se en un centre urbà destinat al monocultiu turístic.
Aquest estudi ha comptat amb el suport de la Fundació Iniciatives del Mediterrani i la col·laboració de Tramuntana XXI i Palma XXI.