Al Molinar port petit, o com triomfa la mobilització ciutadana

Un dia entre setmana, a les 9 del matí, el Bar Molinar (Ca’n Pep, com el coneix la gent del barri) bull d’activitat. Veïns i veïnes i visitants es donen cita pel cafè de primera hora a aquest emblemàtic local, símbol de la resistència a la gentrificació que fa anys pateix el barri (i la ciutat), on cada cop hi viuen menys dels seus pobladors originals i es senten més converses en alemany, suec o noruec.

Des de Palma XXI convocam als portaveus de la campanya Al Molinar, port petit, Pedro Martínez i Toñi Fernández, i també es suma una de les membres més actives de la campanya, Aina Obrador, que viu a primera línia de mar, a uns metres del port.

Demanam els cafès mentre comentam el resultat de les obres del port, que tenim just davant: un projecte de remodelació que no ha suposat ampliar ni un centímetre la superfície original, com era la seva reivindicació. Avui, 7 anys després de començar la lluita per aturar el macroprojecte d’ampliació del port del Molinar, que el Club Nàutic presentava com “l’únic possible”, miren satisfets com veïnes i veïns, ciclistes, infants, gent gran, passegen pel passeig marítim, a un barri que es resisteix a desaparèixer com el coneixem. Falta acabar les obres i restaurar el centenari edifici del Club Nàutic, però ja es pot afirmar que aquesta batalla l’ha guanyat la ciutadania.

Xerram llargament sobre la seva vinculació amb el barri, els inicis de la campanya, les seves principals fites, els aprenentatges i els fruits que avui recullen, en una iniciativa ciutadana que ha estat reconeguda com a fita històrica en la mobilització veïnal.

Fan balanç tot mirant els fruits de la seva lluita i compartint la seva experiència per a noves reivindicacions ciutadanes.

Vinculació amb el barri

Pedro: La meva família ve de Cuenca, va arribar a treballar amb el boom turístic. Es varen amuntegar a una caseta devora l’Hotel Portitxol. Ningú volia viure al Molinar en aquells moments. La meva família va haver de marxar quan van començar a pujar els lloguers, el barri va anar canviant, però jo sempre vaig tenir el somni de tornar i ho vaig aconseguir: fa 12 anys em vaig comprar una caseta al barri. Quan vaig saber el que volien fer al port, em vaig activar tot d’una. Sempre he estat molt compromès amb temes ambientals i socials.

Toñi: Sóc de Madrid i, després de viure al centre de Palma, fa més de 30 anys vàrem comprar una casa al Molinar. Sempre he format part de la dinàmica associativa del barri, a l’associació de veïns Vogar i Ciar, a l’AMIPA. He conegut el barri com era tradicionalment i he vist els canvis que ha patit els últims anys. No vull que es perdi l’essència del Molinar.

Aina: Vaig arribar al 1994. El meu home ve d’una família de pescadors, del barri de tota la vida, conec als mestres d’aixa, a la gent gran. He vist com anaven desapareixent, com s’han anat desfent de les seves cases. Pràcticament no queda ni un dels veïns que estaven quan vàrem venir a viure aquí, i les cases ja no són com eren: les compren, les tiren i refan amb una fisonomia totalment diferent. Potser els nous residents, pel seu perfil, sí que necessitaven l’ampliació del port. Els veïns i veïnes de tota la vida, no.

Salten les alarmes, comença l’organització

Toñi: De sobte fan una rotonda a la que no trobam sentit, perquè no era una demanda del barri. Un grup de joves ens convoquen a una assemblea, participam 50 veïns i veïnes i decidim organitzar-mos i crear la Plataforma Salvem Es Molinar, perquè veiem que es venia una de grossa al barri.

Aina: Sempre em vaig preguntar què feia una Ministra de Foment, llavors Ana Pastor, inaugurant la rotonda d’accès a un barri de 8.000 habitants. Això era una declaració d’intencions, el Molinar que coneixem anava a desaparèixer. Ni port pesquer, ni horts, ni vaqueria. El projecte estava dissenyat. Record una reunió després amb Biel Company, quan era Conseller de Medi Ambient, a la que va venir un tècnic de Madrid i, davant nosaltres, li mostrava a un mapa: “veus l’aeroport i el Palau de Congressos? Doncs AQUÍ queda el Molinar!”.

Toñi: Efectivament, 15 dies després de conformar la Plataforma, varen començar a sentir-se rumors que hi havia un projecte d’ampliació del port. El president del Club Molinar de Llevant, Rafel Vallespir, convoca a una reunió als veïnats per explicar-mos el projecte: una gran ampliació del port, una infraestructura que multiplicava per 7 la superfície original i s’endinsava al mar prop de 300 metres. De seguida vérem necessari fer una campanya en defensa d’un port petit, ja que pensàvem que si s’ampliava, es destruiria el barri com el coneixem.

Pedro: El grup de joves va mobilitzar un grup molt divers de persones, molts no ens coneixíem. Vàrem veure que això podia ser molt potent quan ràpidament responen a la nostra crida dues entitats molt reconegudes: el GOB i ARCA. Després es sumarien Amics de la Terra i Greenpeace.Quan pensàvem el nom de la campanya no volíem transmetre un missatge negatiu, tipus “No a l’ampliació del port”. Per això ens va agradar “Al Molinar, port petit”, amb el subtítol “Millorar si, ampliar no”.

L’estratègia del Club

Aina: Un dia d’estiu una veïna em va dir: “ja està fet, ampliaran el port”. El Club venia el projecte com una necessitat per al barri, dient que donarien feina. Als que teníem casa a primera línia varen oferir-mos, porta a porta, aparcament gratuït dins del port. Ens deien que, si no es feia el seu projecte, vindrien els inversors i es quedarien el barri.

Pedro: Sabem que a Autoritat Portuària hi havia, des de feia anys un projecte per unir els dos ports, el del Portitxol i Es Molinar, per això l’obsessió del Club d’obrir la bocana cap a la dreta. No va quallar.

Aina: Ho podria haver fet. Madrid es va presentar a les Olimpíades, va haber una època que Palma havia de ser seu olímpica i convenia un port molt gran. Per sort, aquesta candidatura es va deslocalitzar a València.

Pedro: Un dels arguments que donava el Club per a defensar el seu projecte és que millorava les condicions de navegabilitat. Això és molt demagògic: nosaltres sabem que si avui es volgués fer un port, mai es triaria aquesta zona, per la seva morfologia, cap obra pot resoldre aquests problemes. Vàrem aconseguir desmuntar els arguments que sustentaven el primer projecte i, tot i que deien que era l’únic possible, dos anys després varen presentar un altre. Gairebé no reduïa les mesures i impactes de l’anterior. També ens vàrem oposar.

Primer i segon projectes d’ampliació del Club Nàutic, superposats. // Passeig del Molinar avui. Foto: Javier García-Delgado

Organització, sensibilització i incidència política

Pedro: Des del principi teníem clars els objectius i les vies per assolir-los. En primer lloc, conscienciació ciutadana. Per això estàvem a peu de carrer.

Toñi: Vàrem començar la campanya de recollida de signatures, cada diumenge posàvem una taula al passeig. No volíem només que la gent signés, sinó explicar-los els impactes d’una possible ampliació del port i quin era el nostre projecte.

Aina: I dilluns un grup anava al centre, a la plaça de la Porta Pintada. Volíem que la lluita transcendís el Molinar, perquè és un barri gaudit per tothom a Ciutat. Explicàvem que el que volíem era millorar l’espai de la ciutat, que això era per tots i totes.

Toñi: Vàrem repartir informació bústia a bústia, vàrem distribuir còmics.

Aina: Cada dilluns durant quatre anys ens vàrem reunir en assemblea. Hi ha hagut molt compromís.

Pedro: La incidència política va ser clau. Vàrem xerrar amb totes les administracions. Vàrem haver de fer molta pressió al principi, estàvem parlant d’un projecte que anava molt més enllà del barri, anava a Madrid perquè les competències són del Ministeri de Foment.

Toñi: A la campanya hi havia advocats, biòlogues, activistes ambientalistes, etc. Teníem molt bona assessoria! Estàvem molt recolzats per veïns i veïnes amb perfil tècnic que ven molt més enllà del que podien veure els portaveus.

Pedro: També hem sabut cuidar els mitjans de comunicació, tenir la capacitat d’esser-hi presents. Hi ha hagut moments en què hem fet tres comunicats setmanals. Això ha enfortit el missatge cap a la ciutadania i, alhora, la pressió política. Els mitjans van agafar el port petit del Molinar com una bandera. No hem eludit mai una entrevista, un cara a cara: ens ha donat molta seguretat haver tingut sempre la mateixa argumentació.

Pacte amb tots els partits polítics // Recollida de signatures a la plaça de Porta Pintada.

Fites de la campanya

Toñi: Una va ser la taula rodona que vàrem fer a l’Escola Nàutica, a la que participaren personalitats que recolzaven la idea de no ampliació, entre ells el degà del Col·legi d’Arquitectes, el president d’Oceana, un catedràtic en Geografia, un enginyer de ports i camins, etc. No érem només els veïns, gent amb criteri tècnic ens donava suport.

Aina: Una altra fita de cara a la ciutadania i al barri va ser una sardinada multitudinària, amb el suport de la Confraria de Pescadors del barri. A partir d’allà, les pancartes del port petit varen inundar els balcons.

Toñi: Vàrem treure el conflicte del barri: el Diumenge de l’Àngel al Castell de Bellver, la Rua… Fins i tot vàrem sortir de Mallorca! Vàrem anar a Madrid, al Ministeri de Foment, per controlar en quin moment estava el projecte i entregar les 20.000 signatures recollides en contra de l’ampliació del port.

Pedro: Un altre moment molt important va ser el pacte amb tots els partits polítics, que varen signar públicament aquí al barri, per a què si guanyaven les eleccions donessin suport al port petit. Això ens ha servit després com a eina de pressió!

Balanç i properes passes

Pedro: Hem passat d’un projecte de 75.000 metres quadrats a un que té 10.000, amb la mateixa làmina original d’aigua. Tècnicament aquest projecte salva part de la problemàtica de navegabilitat sense necessitat de créixer. Hem demostrat que l’argumentació que tenia el Club de que “és aquest projecte o cap” era falsa.

Aina: El dia que varen obrir el passeig al públic vaig mirar el resultat i vaig plorar d’emoció. No t’ho pots creure. Penses: sa Dragonera, Es Trenc, Cala Mondragó… però mai penses que la teva lluita donarà fruits. Vas a una primera assemblea, muntes taules, reculls signatures… vas, vas, vas. Però mai saps si arribaràs. Ho hem aconseguit!

Toñi: Jo sí que tenia clar que guanyaríem. S’han complert tots els nostres objectius: no augmentar la làmina d’aigua, que el passeig marítim tengui continuïtat, que els vaixells no tenguin major eslora que la que tenien i que es preservi l’edifici històric del Club.

Pedro: Jo sempre vaig tenir la idea romàntica que el petit port que vaig conèixer quan era nin podia mantenir-se. Però he tingut dubtes al llarg del procès, hi ha hagut moments que semblava que farien el macroport. Per això per nosaltres és tan important que la gent entengui ara el que podríem haver tingut i el que tenim, perquè es valori.

Toñi: La Plataforma Salvem es Molinar no mor amb l’èxit de la campanya Al Molinar, port petit. Juntament amb l’Associació de Veïns Vogar i Ciar, tenim molta a feina per fer que el barri segueixi sent un lloc per viure. La gentrificació està buidant el barri de la gent que sempre hem viscut, no podem consentir que la primera línia es converteixi en S’Arenal, plena de bars. Volem aconseguir un Pla Especial per al barri perquè conservi la seva essència.

Mobilització ciutadana: la clau

Toñi: La lliçó més important de la campanya és que la ciutadania tenim dret, i obligació, a participar d’allò que és públic. Aquesta participació ciutadana no és només el vot cada quatre anys, no pots veure passar la pel·lícula.

Pedro: El missatge que volem donar a la ciutadania, que s’enfronta a problemes similars al que hem viscut nosaltres, és “Yes, we can!”. Aquest derrotisme que mostram d’entrada davant qualsevol tema l’hem de superar. Si la gent s’uneix, creu en el que fa i treballa per fer-ho possible es pot aconseguir el que sigui. Hem estat exemple per altres lluites aquest any, ens han cridat per compartir la nostra experiència, per exemple al Port d’Alcúdia, Porto Colom, etc. La gent necessita veure que les lluites ciutadanes, que s’organitzen, poden tenir èxit.També volem animar molt a la gent que s’associi a entitats ciutadanes. De vegades no podem vincular-mos de manera molt activa, però podem donar suport a entitats que sí que ho fan. El moviment ciutadà necessita aquestes entitats.