El futur parc agrari a s’Horta de Dalt

El futur parc agrari a s’Horta de Dalt

Si fins aquell moment encara no érem conscients, el temporal Gloria ens va venir a recordar la fragilitat de les illes pel que fa a l’abastiment d’aliments. Llevat d’alguns ensurts durant el principi de la pandèmia i limitacions puntuals en alguns productes, les imatges de mercats i supermercats amb prestatgeries buides afortunadament no es va repetir durant els moments més crítics del confinament, però sí que va posar en relleu la importància del producte local.

Segons un estudi d’APAEMA, entre l’any 1999 i el 2016, la superfície agrària en actiu del municipi de Palma es va reduir en un 70%: es varen perdre quasi 15.000 hectàrees de producció i 275 explotacions. Les dades de població activa del 2019 mostren que només un 0,5% de la població de Palma és dedica a l’activitat agrària. El progressiu abandonament de la pagesia tradicional, l’empobriment de la diversitat rural, les dificultats de rendibilitat econòmica de l’activitat o l’especulació urbanística són fenòmens que s’han manifestat d’una manera especialment intensa al voltant de Ciutat, degradant el seu caràcter i paisatge tradicional.

Per què un Parc Agrari?

La proposta de creació d’un Parc Agrari a la zona nord de Palma, a la històrica “Horta de Dalt”, es planteja precisament com a una figura per al manteniment de la integritat del sòl agrari però, sobretot, per a la pervivència de l’activitat agrària que li és pròpia. Hem de recordar que es tracta a més d’un espai d’importància cabdal per a la Història de Ciutat, gràcies a l’existència, entre d’altres, de la font de la Vila, la font de Mestre Pere o la síquia d’en Baster. Així, el Parc cercaria la conciliació d’aquest espai, sotmès a fortes pressions urbanes, introduint un nou progrés mitjançant la innovació en el sector agrari. L’Ajuntament de Palma ha donat passes endavant els darrers anys per tal d’aconseguir la seva declaració, amb la implicació també d’altres institucions com el Govern (per exemple, mitjançant el seu projecte de Llei Agrària on s’incloïa la figura de parc agrari com a una de les accions principals), o la Universitat de les Illes Balears. En aquest sentit, Biel Horrach, director general de Model de Ciutat i Urbanisme, assenyala que des de l’Ajuntament s’entén que la figura de parc agrari és clau pel que fa a la seva contribució a la sobirania alimentària, al tancament del cicle de l’aigua i a la mitigació dels efectes del canvi climàtic.

Arreu de l’estat espanyol hi ha diversos exemples, com ara el Parc Agrari del Baix Llobregat (1998), el Parque Agrario de Fuenlabrada (2012) o l’Espai Rural de Gallecs (2009). L’experiència en aquestes zones posen de manifest les diferents vessants a les quals es pot arribar: conservació del sòl fèrtil, reactivació de l’activitat agrària, funció de cinturó verd, conservació d’hàbitats i de biodiversitat, educació ambiental…

La custòdia del territori com a mecanisme d’implicació de la ciutadania

A més de l’impuls de les Administracions, perquè la iniciativa funcioni és essencial la implicació de la ciutadania. En aquest sentit, Palma XXI fa uns mesos que treballa en la formalització d’acords de custòdia amb particulars i institucions amb l’objectiu de posar en pràctica un projecte pilot que serveixi com a llavor del futur Parc. Des de l’entitat s’entén també com l’oportunitat d’ “esbucar” la nova murada que representa la Via de Cintura, amb la intenció de progressar cap a una ciutat més diversa i amable. 

La custòdia del territori, impulsada a les Balears per la xarxa ICTIB, és un conjunt d’estratègies i tècniques que possibiliten la implicació de propietaris, treballadors, usuaris i entitats en la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics. La custòdia aplicada al cas de s’Horta de Dalt contribuirà a aconseguir “la ciutat més verda, més humana i més propera als ciutadans” que Palma necessita, indica la presidenta de Palma XXI Lluïsa Dubon.

 

Agroecologia i conservació del patrimoni natural i cultural

Com a espai destinat a enfortir el sector agrari i conservar l’entorn periurbà, és necessari consolidar una agricultura de proximitat basada en bones pràctiques agroecològiques. Cada vegada tenen més importància aspectes com la garantia alimentària i el manteniment de valors naturals, i l’agricultura regenerativa s’ha de convertir en eix central de les actuacions. A Balears, l’agricultura ecològica ja té un llarg recorregut, gràcies a la feina feta durant els darrers anys per entitats com APAEMA o Varietats Locals, i amb la consolidació de mercats ecològics com el de Palma, que permet arribar directament al consumidor i avançar cap al producte de km. 0. Amb la intenció de seguir avançant amb aquesta filosofia, els primers acords de custòdia agrària es volen emmarcar en el context del projecte Balears Verd, una proposta de Miquel Ramis per a la regeneració del sòl i la innovació en tècniques tradicionals.

En paral·lel als acords de custòdia i la recuperació de producció agroalimentària, Palma XXI també vol promoure activitats de divulgació i de dinamització social en col·laboració amb altres entitats i amb els veïnats de les barriades (El Secar de La Real, Son Sardina, Sa Garriga, Establiments, Son Espanyol…). La primera d’aquestes activitats es va dur a terme el passat 3 de juliol, amb la col·laboració de l’Associació Paraula i el suport del Casal de Barri de Son Sardina i el CEIP Maria Antònia Salvà. En aquesta jornada, Margalida Mulet, doctora en Antropologia social i cultural que va participar en l’elaboració del document tècnic del projecte de Parc agrari, va fer un repàs per l’evolució de la feina feta fins al moment per part de les institucions i es varen visitar les finques dels propietaris de Son Sardina que impulsaran les primeres experiències de custòdia agrària a la zona. Ricard Terrades, vicepresident de la Comunitat de Regants i veïnat del Secar de la Real, va il·lustrar els visitants amb detalls sobre el patrimoni cultural tradicional, lligat sobretot a les infraestructures hidràuliques i l’aprofitament de l’aigua, amb la Síquia d’en Baster com a element principal i eix vertebrador del futur Parc Agrari de s’Horta de Dalt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *