“Hem de tenir més facilitats i protecció que qualsevol vehicle”

“Hem de tenir més facilitats i protecció que qualsevol vehicle”

Entrevista amb Sonia Jichi, portaveu de Vianants en Lluita i presidenta de la Coordinadora estatal ANDANDO

Vianants en Lluita treballa per la defensa dels drets dels vianants a les Illes Balears des de fa poc més de 4 anys. Els seus membres són gent particular i petites agrupacions i plataformes locals que volen millorar les condicions dels vianants als seus barris i pobles. Tenen representació a Bunyola, Inca, Santanyí i Palma i col·laborem amb altres associacions com Barri Cívic de Santa Catalina o el Col·lectiu Palma Verde. També tenen veu a nivell estatal perquè són membres de la Coordinadora ANDANDO.

Quins són els drets dels vianants?

En el 1988 Espanya va firmar la “Carta Europea de los Derechos del Peatón”, a on s’explica molt bé els drets del vianant i que s’hauria d’explicar a l’escola. Aquesta carta diu que els vianants tenim dret a gaudir de la ciutat i dels seus espais públics en condicions de seguretat i salut per a tothom, sense restriccions d’edat o de condicions físiques o psicològiques. A vegades, resumim dient que defensam el dret dels infants a jugar al carrer, perquè el joc al carrer beneficia a tothom.

A què us referiu quan parlau de “pacificació dels carrers de Palma”?

Es tracta de donar tranquil·litat i sensació de llibertat quan camines, sense renous forts i sense por de patir un atropellament. La primera cosa a fer per pacificar és baixar la velocitat màxima permesa, perquè és la velocitat és la que està matant a la gent i també està obligant als més vulnerables a quedar tancats a ca seva fins que arribi un cotxe per recollir-los.

Què opines de la iniciativa “Zona 30” de l’Ajuntament de Palma?

Entenem que la intenció i el concepte són bons, perquè una zona 30 a diferència d’un carrer a 30, permet que el vianant pugui travessar en qualsevol punt sense cercar pas de vianant. Ara, a la pràctica no s’ha entès així. Fan inversions de molts de doblers públics com al del barri de Santa Catalina, per deixar voreres ridícules que no deixen passar una cadira de rodes i al costat tenim una zona d’aparcament ORA on es permet ocupar la voravia incomplint el “Reglamento General de Circulación”. Fan coses per al vianant però sense pensar en ell.

Com pensau que poden conviure vianants, bicis i patinets, i cotxes a una ciutat com Palma?

La realitat actual del repartiment de l’espai públic és el 70-80% per al trànsit motoritzat i la resta per als vianants, compartint espai amb els altres vehicles circulant, aparcats, terrasses i tot tipus d’obstacles. Però per raons de seguretat, l’espai del vianant no es pot compartir amb cap vehicle. Això vol dir que les bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal han de circular per la calçada, la qual cosa no és possible si han de circular amb cotxes i vehicles molt més ràpids i perillosos.

Així doncs, pensem que s’han d’invertir els privilegis de forma que el trànsit motoritzat sigui només un “convidat” al carrer i que es prioritzi la mobilitat a peu, amb la bicicleta i el transport públic per garantir el dret a la mobilitat de tothom. La batllessa socialista de París ho va entendre molt bé i està demostrant que amb voluntat política i un poc de coneixement tots els canvis són possibles.

Un bon pla de mobilitat que ha de considerar?

La realitat és que la ciutat està dissenyada per a la gent que es mou en cotxe o moto i s’està marginant a un munt de col·lectius que sumen més de la meitat de la població. Els carrers no són aptes per als infants, ni per les mares amb cotxet de bebè, ni per a gent amb cadira de rodes ni per a la gent gran amb mobilitat reduïda.

La regulació i la llei s’han de millorar, mentrestant almenys s’ha de fer complir la que tenim actualment en vigor. La policia és molt permissiva amb els infractors motoritzats, es preocupa de la fluïdesa del trànsit, i fins i, tot fa campanya de conscienciació al vianant descarregant la responsabilitat sobre la seva seguretat en ells, en lloc d’actuar contra els perills mortals de la velocitat al carrer.

D’una altra banda s’ha d’actuar sobre el disseny dels carrers per obligar els vehicles a anar més a poc a poc i acabar amb les principals vies que són autèntiques “autopistes urbanes”, letals per als vianants més fràgils.

Això és el més urgent perquè afecta directament a la salut i la vida de la gent. Després s’ha de fer molt més per posar al vianant com a centre en les polítiques de mobilitat urbana.

Hem sentit xerrar al Consistori de la necessitat de donar un equilibri a aquesta situació de desigualtat on el vianant és quasi invisible en les polítiques de mobilitat. Però nosaltres volem equitat, que no vol dir igualtat. Les polítiques ens han d’afavorir més perquè som els més vulnerables, i som 100% de la població. El 50% dels trajectes es fan a peu, i és el mitjà més saludable i sostenible.

Per tot això, hem de tenir més facilitats de moviment i més protecció que qualsevol vehicle.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *