La ciutat durant el franquisme: de 1936 a 1975
Introducció: la ciutat sobreviu malgrat el franquisme

Introducció: la ciutat sobreviu malgrat el franquisme

Introducció: la ciutat sobreviu malgrat el franquisme

Amb la guerra civil, Palma queda ferida i aïllada. Entre la sospita i la sorpresa, Ciutat es va despertar aquell 18 de juliol de 1936 amb una sensació que alguna cosa greu estava passant. La república i la democràcia s’enfonsaven. Ningú no es podia imaginar que el cop d’estat derivaria en una guerra fratricida la qual donaria lloc a una dictadura que duraria 40 anys i que la monarquia tornaria després. Joan March, amb el seu suport a Franco (primer al cop d’estat i durant la guerra després), fou determinant.

La guerra civil va ser el canvi més dur i radical de la ciutat durant el segle XX. Va trasbalsar la manera de viure de tots els ciutadans, vencedors i vençuts, amb la mort, la presó, la por i el silenci. Abans de la guerra Palma era una ciutat dinàmica, amb una activitat socioeconòmica privada i publica important. El projecte modernitzador de la ciutat s’havia iniciat i donava els seus fruits. Sobretot des del punt de vista urbanístic, sanitari i educatiu. Aquesta dinàmica es tallà de cop quan el 18 de Juliol el General Goded jurà fidelitat davant el Governador i l’endemà va trair les autoritats democràticament electes i declarà l’estat de guerra.

Entre les primeres víctimes políticament significades podem esmentar Ateu Martí (estiu de 1936) i Aurora Picornell (gener de 1937), executats sense cap tràmit judicial. Els esdeveniments es precipitaren. Palma és bombardejada intensament i, sobretot, seguí la maquinària acusatòria que portà moltes ciutadanes i ciutadans a la presó i a penes capitals. Però també els segrests i tretes de les presons que portà a assassinats sense cap mena de judici i que omplí de cadàvers voreres de carreteres i cementiris. De fet, al cementiri de Palma hi hagué les fosses comunes més grans de Mallorca, on s’hi enterraren com a mínim 448 persones assassinades. Podem destacar-ne alguns com els afusellaments el febrer d’aquell 1937, d’Alexandre Jaume, Emili Darder, Antoni Ques i Antoni Mateu; i la creació de la famosa presó habilitada als magatzems de Can Mir a les Avingudes. També és rellevant el cas de Jaume Garcias i Obrador, President de la Diputació Provincial, detingut el juliol del 36 i afusellat, després d’un consell de guerra, el 4 d’agost del 1939. Dins aquesta petita mostra del que va suposar aquella repressió hem de destacar també el suïcidi el 1942 de Matilde Landa a la presó de Can Sales, després d’una pressió carcerària permanent i implacable.  A més, es produïren evasions i emigracions de moltes persones identificades amb la República. Els principals destins foren la Menorca Republicana i Barcelona. La propaganda franquista fou molt intensa. La ideologia dels revoltants, i ben especialment falangista, impregnà una part importantíssima de la vida social i cultural. Alguns exemples: als cinemes es projectaren noticiaris italians de l’Instituto Luce amb propaganda feixista i el 1941, ja a la postguerra, s’estrena al cine Born la pel·lícula “Raza”, sobre un argument del mateix Franco. Un any després s’estrenà “!A mi legión!”.

Els primers deu anys del franquisme a Palma es caracteritzen per la fam que va passar molta gent, fruit d’una política econòmica basada en l’autarquia que propicià el racionament dels productes de primera necessitat i, com a conseqüència, l’existència d’un mercat negre. Durant aquests anys, Palma pateix la crisi econòmica més greu del segle XX i el nivell de vida va recular considerablement. Per tapar les causes de la crisi, el règim franquista va fabricar un relat fals que encara segueix vigent: “la fam va ser causada pel caos de la República i l’aïllament de la guerra civil causat pels enemics d’Espanya, després el franquisme impulsaria el turisme i ens trauria definitivament de la pobresa”. La situació de crisi econòmica greu torna a posar tristament de moda la guerra de les subsistències per fer-se amb productes de primera necessitat.

Des d’un començament, la relació entre el règim franquista i el desenvolupament del turisme a Palma i a Mallorca va ser estratègica. Als inicis del decenni dels cinquanta, es varen crear les Juntas Provinciales de Turismo, que eren les que dirigien l’estratègia. A Mallorca es feia en estreta col·laboració amb el Foment de Turisme, entitat que encapçalava la gestió i nomenava Soci d’Honor a tots els governadors civils que passaven per l’Illa. Una altra característica important d’aquests anys va ser el retrocés que varen experimentar els drets de la dona. Tornà un discurs de principis de segle que arraconava la dona un altre cop a casa seva, o a les funcions socials de beneficència i als moviments franquistes com els de l’auxilio social.

El nacionalcatolicisme fou un altre dels trets essencials per entendre aquest període. És interessant llegir la Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España, publicada a l’estiu de 1937 i signada pel Bisbe Miralles, escrit en el qual es donava suport al cop d’estat i la guerra de Franco. En tot aquest nou escenari l’Església recuperà privilegis. La clara aposta pel franquisme li va donar resultats positius, ja que va ser considerada com un puntal del nou règim, la qual cosa li aportà beneficis amples i diversos. Amb la victòria del bàndol nacional, l’Església tingué un protagonisme important, dins una estratègia de recristianització de la societat mitjançant actes multitudinaris d’exaltació religiosa, el control de la moral pública i privada i un paper importantíssim en el món de l’ensenyament.

El turisme, activitat en expansió abans del juliol del 1936, es veié col·lapsada pels fets de la guerra i la situació de crisis de la postguerra. El Gran Hotel es transformà el 1941 en la seu de l’Institut Nacional de Previsió. El turisme es començà a recuperar progressivament a finals dels 40 amb un programa nacional de molt èxit, dirigit als recents casats per passar la lluna de mel a Mallorca. Aquest turisme mutarà d’un turisme selecte i minoritari que hi havia abans de la guerra, fonamentat en la figura del viatger, a un altre popular i massiu els anys 50. A poc a poc Europa es recupera, es comencen a pagar les vacances als treballadors i hi ha un traspàs de l’aviació de guerra a la civil. Amb tot, a mitjans del 50 i fins al 73, es produeix l’arribada massiva ininterrompuda de turistes, així com l’expansió urbanística i econòmica sobre el territori. Palma torna a recuperar el projecte modernitzador i liberal amb un nou cosmopolitisme. La Plaça Gomila lidera el nou turisme d’oci de la nit. Passam de 400.000 turistes dels anys 60, a 3.500.000 el 73. De 21.300 places a 222.000. Palma ja té 260.000 habitants.

El projecte modernitzador de la transformació urbana de la ciutat es torna a posar en marxa amb les reformes de Gabriel Alomar. El Pla de reforma interior de Palma és aprovat el 1943. És el temps en què Joan March construeix el seu palau de la mà de Gutiérrez Soto i Gabriel Alomar. Ho fa just devora el Círculo Mallorquín, institució que li havia barrat l’entrada uns anys abans. Respecte a l’arquitectura, el regionalisme va desapareixent i també el modernisme. Dominarà l’arquitectura racionalista, sobretot en grans edificis militars i cases familiars. Més tard, apareixerà una arquitectura contemporània, de la mà d’arquitectes com Ferragut amb l’edifici de GESA i l’església de la Porciúncula. Algunes fites d’aquesta etapa són la construcció del Mercat de l’Olivar i la compra per part de l’Ajuntament de Palma del solar de S’Hort del Rei com a primera passa per a la reforma posterior d’Alomar. Comencen les obres de Jaume III el 1952, amb la participació de Joan March i sota la direcció de Gabriel Alomar, ara considerat el seu arquitecte predilecte. Pocs anys després, el 1962, mor Joan March a Madrid, víctima d’un accident, a 81 anys. La ciutat moderna avança no sempre en la bona direcció, com és la substitució l’any 1953 dels tramvies pels famosos autobusos pegasos i el cotxe utilitari s’anirà fent amb els carrers de ciutat a costa dels vianants, els carros, les galeres i les bicicletes.

Fruit del fort creixement econòmic, es produeix una revolució migratòria a tota Espanya. Des de 1960 fins ara hi ha hagut 20 milions de desplaçaments interiors. Alguns d’aquests desplaçaments varen ser molt intensos als anys 60 i part d’ells varen tenir com a destí la ciutat de Palma i, més tard, tot Mallorca. El més rellevant pel creixement de la ciutat va ser la immigració peninsular, encara que també cal destacar la immigració interior de la Mallorca rural. Inca i Manacor no perden població, però la zona més rural d’interior sí, així com la Tramuntana, a excepció de Sóller.

Aquesta època serà també la del creixement de les infraestructures i de l’automòbil. Es crea el Passeig marítim, uns dels grans projectes modernitzadors dels anys 20, que després enllaçà amb l’autopista de llevant. Aquest és segurament l’error urbanístic més gran de la història de ciutat. Després de tomar les murades, acció molt consensuada però vista des d’ara equivocada, es comet l’error de crear un altre cinturó, més potent encara que les mateixes murades: un anell de carreteres que suporta un tràfic excessiu i que torna a aïllar el centre de la ciutat del seu entorn. Aquest anell serà més difícil de tombar que les murades.

Quant a la cultura pròpia, durant el primer franquisme es toleren algunes manifestacions minoritàries i discretes entorn fets significatius com la Reunió del consell Europeu de Cultura Popular, la presentació de Ruiz Giménez del projecte cultural per Balears, l’homenatge a Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover o el condol per la mort de Mª Antònia Salvà. Els premis Ciutat de Palma reforcen als escriptors en llengua catalana. Es duu a terme a Ciutat el IV congres de la Corona d’Aragó. És indubtable que un fet transcendental per la cultura de la ciutat serà la vinguda de Joan Miró el 1956, al mateix temps que estrena el taller fet per Josep Lluís Sert. Miró esdevingué un referent intel·lectual de primera magnitud. Així, el 1970 va fer a la sala Pelaires de Palma la seva primera exposició individual. Precisament aquesta sala esdevingué un espai protagonista del canvi cultural de la ciutat. També és necessari parlar d’altres artistes dels 50 com Xam, que ajuden a fer la transició cultural d’una ciutat tancada i franquista, cap a una ciutat oberta i connectada, amb les seves exposicions als centres de producció artística com Nova York, Munic, Stuttgart, Frankfurt del Meno, Londres, París, Amsterdam, Barcelona o Madrid Com a mostra de certa obertura del règim, es crea a Palma el 31 de desembre de 1962, impulsada per Francesc de Borja Moll, l’Obra cultural Balear. Al cap de tres anys, el 1965, Raimon feria el seu primer concert a Palma; i Maria del Mar Bonet s’integraria als Setze Jutges el 1967. La relació íntima entre Palma i Barcelona, tan important els anys abans de la guerra civil, no es començarà a recuperar fins a 1960. El regionalisme es recupera.

La vida quotidiana ens dóna algunes novetats, dins un ambient encara tancat i gris. S’estrena la pel·lícula “Jack el Negro”, filmada a Palma. Arriba al Port per primera vegada la VI flota americana. Arturo Pomar és proclamat campió d’Espanya d’escacs. Josep Tous refunda l’Última Hora i s’organitza una exposició retrospectiva d’Anglada Camarasa.

En aquells anys d’apertura (i també d’estancament), Palma va tenir un dels batles més afamats, el general Màxim Alomar, després de Joan Massanet que havia estat quasi deu anys. Alomar governà la ciutat durant 5 anys, des del 1963 fins al 68. Entre moltes obres que impulsa cal recordar l’aprovació del nou Pla General de 1963 que es demostrà poc realista, i la reforma de s’Hort del Rei, obra molt controvertida i debatuda, ja que esbucava el Teatre Líric i l’Hotel Alhambra, dues icones de la ciutat. El somni d’una ciutat moderna de Miquel del Sants Oliver es va complint.

La primera crisi turística es produeix a 1973, a la par que neix a Palma l’ecologisme amb la creació del GOB. Per primera vegada, baixa l’ocupació hotelera i es critica el model de creixement basat en el producte de sol i platja. No és casual que el naixement del GOB es produís en aquells moments, impulsat per un grup de ciutadans tant de Palma com d’altres municipis de l’illa. El 1977, es desencadena la lluita per salvar la Dragonera de l’amenaça de ser urbanitzada. Els anys 70 i els principies dels 80 foren de crisi econòmica. La crisi hotelera va servir per cohesionar el moviment sindical que ja feia uns anys que volia tornar a ressorgir. El primer conflicte hoteler és del 73 a l’Hotel Bellver. La primera vaga d’hostaleria va ser l’any 74, i es varen realitzar moltes assemblees als hotels de la badia de Palma. Lideraven moltes d’aquelles accions un conjunt de capellans crítics amb la mateixa església i amb les condicions d’explotació dels treballadors per una patronal paternalista. Francesc Obrador, Jaume Santandreu, Carmel Bonnín i d’altres tindrien en el futur un paper rellevant en els moviments socials ciutadans de diferent naturalesa.

Progressivament, creix l’esperança de l’arribada de la democràcia. Factors interns i externs necessàriament havien d’influir en un desig cada vegada més majoritari de canvi polític. Tothom era conscient que s’entrava en una fase de transició que es feria quan el dictador morís. El PCE i PSOE, entre altres forces polítiques i socials, es feien cada vegada més presents. El PCE pren protagonisme amb el denominat “pacte per la Llibertat”, amb consignes que inclouran també l’amnistia per als presos, ja que l’any 1974 tota la direcció de CCOO estava empresonada pel procés 1001. L’amnistia es va convertir en una demanda nacional i transversal. Per exemple, va esser demanada pel Col·legi d’Advocats de Balears, per part del seu degà Pep Zaforteza. Hi havia també, dins el Col·legi d’Advocats una “comissió d’advocats joves” molt activa presidida per Fèlix Pons.

Franco mor el novembre del 75. Joan Carles és proclamat Rei d’Espanya. La llei de Successió de 1947 s’havia aplicat al cap de 28 anys.

Revisat per

Manel Santana Morro

Manel Santana Morro. Doctor en Història. Professor d’ensenyament secundari i fou associat de la Universitat de les Illes Balears. És autor de múltiples publicacions de recerca, entre les quals cal esmentar Les emigracions forçades del Franquisme (amb Antoni Marimon com a coautor) (2001); coautor d’Història de la UGT. Un segle de lluita sindical (2003); El forjament de la Solidaritat. Mutualitats, cooperatives, societats obreres i recreatives a Mallorca (2002), Classe obrera, cultura i educació a Mallorca (2006) i Els exiliats, (2007) (amb Antoni Marimon com a coautor).

Fonts consultades:

OBRES DE CONSULTA GENERAL
Bibiloni G. Els carrers de Palma. Toponímia i patrimoni de la ciutat. Ed. Coc 33. 2012.
Cien Años. Ultima Hora. 1893-1993. Edita Hora Nova SA.
Company Arnau i altres., Palma 1936-83. (4 toms). L’evolució de la ciutat a través de la imatge. 2005-2013.
Dolç, Miquel., Palma a la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Promallorca Edicions.S.L. 1995.
Janer Manila, Gabriel., La Ciutat de Palma. Ajuntament de Palma 1979.
Janer, Maria de la Pau i Catany, Toni., Palma de Mallorca. Ed. Lunwerg. Ajuntament de Palma. 2007.
Mas Quetglas, Joan., Història de la Ciutat de Palma. Editorial Moll. 1998.
Palma, recull gràfic 1860-1970. L’Abans. Editorial Efados. 2011
Puig, Valentí., Palma. Ed. Destino.1989.
Sa Nostra., Cien años de la historia de Baleares. Edit. Salvat. 1982.
Serra, S. i altres., Diccionari de partits polítics a les IB. IEB

 

OBRES ESCRITES PER AUTORS DE L’ÈPOCA
Cases Lamolla., El nuevo puerto de Palma. 1937
Escalas Real, Jaume., Aquella Ciudad de Palma. 1954.
Ferra Perelló, Bartomeu., Ciutat ha seixanta anys. Miquel Font Editor 1996.
Pol, A., Recuerdos de Palma. Editorial Mallorquina, Palma, 1957.
Rusiñol, Santiago., La illa de la calma.

 

URBANISME I ARQUITECTURA
Guillem Rosselló i altres. I Centenari de l’Enderrocament de les Murades de Palma: 1902-2002. Palma: Ajuntament de Palma. Serveis d’Arxius i Biblioteques, 2004.
Cabellos, Manuel., La Platja de Palma. Evolució històrica i planejament urbà. Ajuntament de Palma. Ed. Documenta Balear.
Ferrà i Martorell, Miquel., El Call de Palma. Palma: Miquel Font, 2004.
Ferrà i Martorell, Miquel., Palma i l’Islam. Palma: Miquel Font, 2006.
Fernández Legido, Roberto., Possessions de Palma: història i arquitectura del terme de la ciutat. Palma de Mallorca: J.J de Olañeta, DL 2007
Ladaira, Dolores., El centro historico de Palma. Pryeo. Coab.
Ladaria, Dolores., El ensanche de Palma: planteamiento del tema, problemática, construcción y valoración de un nuevo espacio urbano, 1868-1927. Palma: Ajuntament de Palma, 1992.
Mayol, Jaume., L’arquitectura escolar de Guillem Forteza Pinya. Ed. Lleonard Muntaner 2011.
Segui, Miquel., La arquitectura modernista en Baleares. Ed. Caixa d’Estalvis. 1975
Terrasa, Xavier., El patrimonio desaparecido de Palma. Madrid: Temporae, 2012.
Terrasa, Xavier., Ayer y hoy de su patrimonio. Flashback Ediciones. Madrid, 2012.
Tous, Melià, Juan., Palma a través de la cartografía (1596-1902). Palma: Ajuntament de Palma, 2002.
Villalonga, J. i Fernandez, R., El terme de Palma. Evolució de la propietat i l’espai. Volum I.
HISTÒRIA I VIDA QUOTIDIANA
Barceló Crespí, Barceló., Ciutat de Mallorca en el trànsit a la modernitat. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 1989.
Bestard, Bartomeu., Cròniques de Palma. Ajuntament de Palma. Servei de Cultura, 2011.
Bibiloni Rotger, Jordi., Palma, historia del tramvia elèctric.
Bosch i altres., Festa i cerimònia a Palma. Ajuntament de Palma. Serveis d’Arxius i Biblioteques, Palma, 2003
Herranz, A. i Muntaner, A.., Santa Catalina, Imatges d’ahir. Miquel Font Editor. 2005.
Fills il·lustres de Palma. Ajuntament de Palma: Diari de Balears: PromoMallorca, Palma, 2008.
Lucena i altres. Palma Architecture Guide. Col.legi Arquitectes. 1999.
Llompart Roca, Miquel., Can Weyler. Quaderns d’Arca nº6.
Mas Quetglas, Joan., Palma amb bicicleta. 7 rutes pel centre històric, la badia i les rodalies. Mallorca: Documenta Balear, 2004.Palma Ciclista: semanario de sport [revista]. 1898-1902. Palma: Tipogràfica B. Rotger.
Pau Cateura i altres., La Ciutat de Mallorca, 750 anys de govern municipal. Cicle de conferències. Ajuntament de Servei d’Arxius i Biblioteques, Palma, 2000.
Roca Buades, Ignasi., La ciutat dels records (Palma 1852-1943). Mallorca: Miquel Font, 2006.
Rossello Bordoy., Els Hostalets d’en Canyelles, un vell barri de Ciutat. Quaderns d’Arca nº7.
Salas Fuster, Antoni., Palma ahir, Palma avui. Mallorca: Moll, 2008.
Segui, M. i Morata, J., Las repercusiones del movimiento de la Ciudad jardin en Mallorca. Quaderns d’Arca nº3
Valero, Gaspar., Itineraris pel centre històric de Palma. Ajuntament de Palma, Palma, 1992.
Valero, Gaspar., Palma fora porta: itineraris pel terme del municipi de Palma. Ajuntament de Palma, Palma, 2007.
Vidal Alcover, Jaume., Passejades per ciutat. Ajuntament de Palma, Palma, 1993.

 

LITERATURA I ART
Aguiló, Josep Maria., Crónicas tristes de la ciudad de Palma. Mallorca: Roig i Montserrat, 2004.
Aldeguer, Daniel., El arte del vidrio en Mallorca y los Gordiola. Ed. Vidrieras Gordiola, 2001.
Brotons, Mª Magdalena., Escultures de Palma. Ed. El Far de les Crestes. 2000
Ferrà i Martorell, Miquel., Palma vista pels escriptors. Palma de Mallorca: Miquel Font, 2007.
Garrido, Carlos., Palma íntima. Ajuntamet de Palma. Edit. J.J. de Olañeta.
Janer Manila, Gabriel coord.., Els escriptors balears i la seva producció en català. Govern Balear. 1986
Julià, Lluïssa., Maria Antonia Salvà. Ajuntament de Palma. 2008.
Nadal, Antoni., Literatura Obrerista a Mallorca. 1900-1936. Ajuntament de Palma, 1993.
Pla, Xavier (ed)., El món d’ahir de Joan Estelrich. Universitat de València. 2015
Peñarrubia Marquès, Isabel., Pilar Montaner i Maturana. Ajuntamet de Palma 2006.
Rubi, Pilar., Arquitectura modernista a Palma. Editor Lleonard Muntaner. 2015
Soldevilla, Llorenç., Joan Alcover i Miquel Cosa i Llobera. Classicisme i Modernitat. Generalitat de Catalunya i Govern Balears. 2005.
Valero, Gaspar., Palma, ciutat de poesia. Ajuntament de Palma, Palma, 1999.
Valero, Gaspar., Passejada per les llegendes de Palma: itineraris pels mites, les llegendes, les curiositats, les anècdotes i els detalls de la Ciutat de Mallorca. Mallorca: Moll, 2005.
Vélez, Lea., La cirujana de Palma. Barcelona: Ediciones B, Grupo Zeta, 2014.
Verdaguer, Mario., La ciudad desvanecida. Palma de Mallorca: Guillermo Canals, 2013.
Verdaguer, Mario., La isla de oro. Palma de Mallorca: Cort, 1985.
Villalonga, Llorenç., Mort de Dama.
Villalonga, Miquel., Miss Giacomini.

 

POLITICA I SOCIETAT
Alexandre Font, Jaume., Impresiones de un constituyente Edita Lleonard Muntaner. 2011
Alexandre Font, Jaume., Alexandre Jaume Rosselló. Edita Lleonard Muntaner. 2011
Company, Arnau., Emili Darder Cànaves. Ajuntament de Palma, 2008.
Ferrer, Pere., Joan March. Edit. Zeta.2010.
Ferrer, Pere., Joan March. Els inicis d’un imperi financer. Cort.2000.
Gabriel P, i altres., Cronologia de Mallorca 1930.39. Randa nº 4. 1976.
Garriga, Ramón., Joan March i su tiempo. Editorial Planeta. 1976.
Ginard, David. El moviment obrer de Mallorca i la Guerra Civil. (1936.39). Palma 1999
Ginard, David. Aurora Picornell. 1912-1937. Menjavents. Palma 2017.
Gracia Alonso, Francisco., El sueño de una generación. Universitat de Barcelona 2006.
La historia i les històries d’Emaya. EMAYA. 2008
Massot i Muntaner, Josep., La república i la guerra civil a Mallorca. Randa. Curial Barcelona 1976.
Mir, Gregori., Correspondència de Joan Mascaró. Editorial Moll. 1998.
M.S. Oliver., El caso Maura. Edita Lleonard 1998.
Pascual, Aina coord.., De la beneficiència a l’estat del benestar. Consell de Mallorca 2011.
Pascual, Aina i Llabrés, Jaume., Dones i èpoques. Catàleg d’exposició. Govern Balear. 1995
Santana M. Les emigracions forçades del franquisme. Refugiats i exiliats de les Illes Balears a causa de la Guerra Civil del 1936-1939 i de la Postguerra. Ed. Govern Balear 2003.
Serra, Antoni., Gabriel Alomar Rituals i obrers i avalots estudiantils a Mallorca. 1890-1980. Ajuntament de Palma. 1984.

 

DOCUMENTALS
Els anys de la fam. La increïble història de les Illes Balears, IB3 Televisió.
La Guerra Civil. La increïble història de les Illes Balears, IB3 Televisió.

 

IMATGE DE CAPÇALERA
Construcció de nous hotels al Passeig Maríitim. A finals dels anys 50 la ciutat ha représ el projecte de modernització.
Fotografia de l’Arxiu Escalas.