Capacitat de càrrega turística

  1. Home
  2.   / Capacitat de càrrega turística

El turisme a les Illes Balears s’ha desenvolupat històricament ja des de l’inici del segle XX i amb més intensitat des del primer boom turístic dels anys 60. A les últimes dècades, ha resultat tenir grans repercussions en els equilibris essencials territorials, desequilibris que es manifesten en multitud d’àmbits: en l’economia estacional, en l’augment de la contaminació, en la diversa composició social, en l’alimentació i en un llarg etcètera.

L’especialització turística de la nostra Comunitat Autònoma ha provocat que sigui aquest sector el que hagi acaparat la major part d’activitat de les nostres illes, tant pel que fa a l’economia, a l’entorn laboral i, fins i tot, a l’entorn social. Amb la sortida de la recessió global del 2008, la sensació de saturació i sobreturisme es va anar intensificant, fins al punt d’esdevenir protagonista de debats, qüestionant tant la qualitat de vida de la població local com la qualitat de l’experiència de qui ens visita. És en aquest punt que entra la definició de la capacitat de càrrega turística de determinats espais i equipaments, entenent aquest concepte com la capacitat d’acollida d’una ciutat o destinació sense produir impactes que perjudiquin el territori, l’economia o el teixit sociocultural. És essencial, en analitzar la capacitat de càrrega turística, afrontar la recerca d’instruments per a la millora de la planificació i la gestió estratègica de la destinació.

L’actual crisi del coronavirus afegeix a més una nova dimensió a la necessitat d’implementar aquests tipus d’anàlisi. Així, per exemple, l’obligació de mantenir un distanciament físic en l’espai públic ens duu a definir la capacitat de càrrega amb una motivació de seguretat sanitària.

Ús dels espais públics i capacitat de càrrega en temps de Covid-19

La crisi de la Covid-19 ens ha forçat a prendre mesures estrictes que en molt de casos estan confrontades amb els nostres costums socials, culturals o amb les pràctiques econòmiques i turístiques que s’havien normalitzat. El confinament rigorós a les nostres llars que va començar amb l’aprovació del decret d’estat d’alarma el 14 de març (i que establia una limitació de moviments exclusivament motivats per temes laborals, d’aprovisionament o de cures) ha donat pas, des del dia 2 de maig, a una successió de fases amb diferents nivells de restricció. Aquestes mesures, orientades a minimitzar la propagació del virus, estableixen el manteniment d’un distanciament físic entre les persones i abasten totes les activitats: oci i lleure, esport, petit comerç, grans superfícies, espais públics, oficines, fàbriques, mobilitat…

L’ordenació de l’espai públic per donar seguretat sanitària als clients, residents i turistes és necessària i factible. Presentam amb aquesta anàlisi una sèrie de propostes per tal d’encetar el debat i col·laborar amb les institucions per a la reactivació turística, comercial i social de Ciutat.

Platja de Can Pere Antoni amb l’aplicació de subdivisió per
quadricules de 2 persones.

Plaça de la Llotja amb l’aplicació de distanciament físic de quadrícules de 4 m x 4 m per a quatre clients (en taronja), l’àrea total de la plaça (groc) i la delimitació actual de les terrasses (trama ratllada en diagonal).

Descarrega el document

Més sobre capacitat de càrrega:

Aquest estudi s’emmarca en la recerca d’instruments per a la millora d’una planificació i gestió estratègica d’una destinació turística: per a nosaltres és tan important la millora de les condicions de l’experiència del visitant com la del resident i treballador.

Una de les accions principals del projecte és la feina de camp, que es complementa amb l’organització de seminaris bimensuals, workshops i grups focals on es durà a terme una posada en comú dels resultats que se’n van obtenint. Aquest projecte compta amb el suport de Tramuntana XXI i de la Universidad Complutense de Madrid.


El turisme de masses trasllada la seva influència no només a l’economia si no també al medi ambient, a l’àmbit social o al territori. En aquest sentit, es fa necessari establir lligams i conèixer experiències similars, per tal de poder millorar els nostres coneixements del fenomen, analitzar-lo i proposar mesures que optimitzin la seva gestió, amb vistes a conservar els nostres valors culturals i socials.

És en aquest punt que neix la idea de generar debat, posar idees en comú i organitzar els “Encontres sobre turisme de masses en el Mediterrani”. Vertebrat com un cicle de conferències, als Encontres hi participan persones expertes en temàtica turística, abordant la seva anàlisi des de diferents disciplines. Així, per tal de tenir un ampli ventall de ponents, es cerca la participació d’investigadors socials, tècnics d’Administració, escriptors, membres d’entitats locals, polítics, etc.; donant cabuda a veus de diferents regions del Mediterrani que experimenten el turisme de masses, ja sigui a nuclis urbans, a entorns rurals o al medi natural.

Mitjançant el diàleg i els debats que sorgeixen al llarg de les conferències del cicle, l’objectiu dels Encontres és incentivar la connectivitat i crear una xarxa europea on tinguin cabuda les regions que es trobin en una situació similar a la de les Balears. Aquesta xarxa tindrà vocació dinamitzadora, orientada a la cooperació entre territoris, intercanviant coneixement i creant un espai de trobada per a entitats privades i públiques.

Els Encontres estan organitzats per les entitats Palma XXI i Tramuntana XXI, amb el suport de la Fundació Iniciatives del Mediterrani.