“Un dels grans valors del moviment veïnal és la permanència en el temps”

Com et vas començar a vincular amb el moviment veïnal?

Abans d’assumir la presidència de la Federació no estava tan involucrat amb temes d’activisme veïnal, era executiu d’una entitat bancària. Mals orígens! Quan em vaig jubilar vaig entendre que una part dels coneixements els podria revertir a la societat. Uns companys del meu barri, el Coll de’n Rebassa, em varen convidar a reactivar l’associació de veïnats, que havia quedat un poc aturada després d’aconseguir treure la central de GESA de Sant Joan de Déu, l’any 1994. De vegades passa, això, que després d’un esforç molt llarg i continuat la gent es va relaxant. Vaig començar a ficar-me a l’associació de veïnats del barri, em varen nomenar president. Fins aleshores el moviment de veïnats, sobretot durant els anys 90, es basava molt en reivindicacions de carrer, ho fèiem sovint. Però no s’aconseguien els resultats esperats. Quan jo vaig arribar vaig decidir canviar el model, enfocar-mos més en presentar projectes que fossin una alternativa a allò que proposaven les institucions. Vàrem promoure una participació molt més activa.

Com funciona la Federació? Qui la conforma i per a què serveix?

L’any passat la federació va celebrar el seu 40è aniversari. Avui a la Federació som 49 Associacions de veïnats que estan establertes a més del 80% dels barris de Palma. Estam parlant d’aproximadament unes 15.000 persones associades, amb quota al dia. La majoria, persones d’edat mitjana o gran, de 50 anys cap amunt, no hi ha una presència significativa de joves. Les dones són majoria, desenvolupen o dirigeixen activitats, però no estan tan presents a les juntes directives de les associacions.  Hi ha Associacions molt actives, actives i poc actives, que només es mobilitzen per qüestions puntuals.

Els criteris perquè una associació de veïnats pugui federar-se amb nosaltres són pluralitat, diversitat i representativitat, així com no estar vinculada directament a cap partit polític. No tenim a cap persona que mos representi que sigui membre de cap partit polític. Per no complir amb aquests criteris rebutjam algunes entitats quan creiem que no són ni plurals ni representatives ni diverses.

Assistim amb veu, i de vegades també amb vot, com és el cas del grup d’Urbanisme, al Consell d’Administració de totes les empreses de l’Ajuntament i pràcticament a totes les àrees del consistori. També participam amb intervencions al ple de l’Ajuntament.

Explica’ns com varen ser els inicis del moviment veïnal a Palma.

Hi ha un fet que marca un abans i un després: el naixement de la democràcia, que va permetre que les associacions de veïnats fossin visibles, a l’estar inscrites i tenir una personalitat jurídica. Durant la dictadura tot associacionisme era completament il·legal, però moltes Associacions veïnals es varen crear a l’empar del que es coneixia com a Associacions de Família, vinculades sovint a l’àmbit d’una parròquia. Aquests eren espais molt bons per enganyar al franquisme, en realitat eren les proto-associacions de veïnats. Va ser el cas, per exemple, de les actuals associacions de veïnats del Coll de’n Rebassa, Es Jonquet o Santa Catalina. Moltes vegades la Brigada Social s’infiltrava i s’hi havia d’anar alerta, però amb aquesta fórmula varen existir un bon grapat d’entitats que treballaven pels seus barris. Així que durant el franquisme sí que va existir ja un moviment veïnal encobert. 

Ja en democràcia això va esclatar. El 1980 es va constituir la Federació, amb 13 associacions de veïnats ja legalitzades, que ja feia anys que feien feina. Entre els anys 80 i 90 es varen crear la majoria d’associacions de veïnats de Palma. 

Quines eren les primeres lluites del moviment veïnal?

Les primeres reivindicacions veïnals eren molt bàsiques. Faltaven tants de drets i infraestructures! Simplement asfaltar un carrer era un motiu de reivindicació. Llevat del centre històric, la resta de Ciutat no estava asfaltada. El mateix amb el sistema de clavegueres o recollida de fems. En aquell moment no es pensava a participar en l’Ajuntament, sinó en reclamar infraestructures bàsiques, saludables per a la gent.

Un poc més endavant es varen començar a reivindicar centres de salut, en una segona etapa, cap als anys 85-90. Abans tothom anava a Son Dureta. Així es va anar transformant la Ciutat i la mobilitat, ja no ens havíem de desplaçar per assistència sanitària bàsica. Els mitjans de transport que hi havia eren molt precaris: poques línies, de curt recorregut i amb molt baixa freqüència.

L’any passat la Federació va celebrar el seu 40è aniversari. Quines creus que han estat les principals victòries del moviment veïnal a Palma?

N’hi ha moltes! Entre les més recents, l’any 2017, guanyar el recurs contenciós administratiu que vàrem posar en contra l’ordenança cívica que volia implementar el Partit Popular, aleshores amb majoria absoluta a l’Ajuntament. Aquesta ordenança implicava que si un nin jugava amb una pilota a una plaça com aquesta, se li imposava una multa de 200 euros. Hi havia un criteri en contra de l’associació al carrer. Tot això afectava drets fonamentals de la ciutadania. Nosaltres amb altres entitats (35 en total) vàrem mobilitzar-mos i la Federació va presentar el recurs, com a entitat plural i representativa. L’ordenança cívica va ser anul·lada en la seva totalitat. És l’única a tota Espanya que va ser anul·lada, i l’única vegada a Palma que la societat civil ha presentat un recurs contra l’administració, i això ho va fer el moviment veïnal. A Barcelona també va haver-hi un recurs, i només es varen anul·lar alguns articles. 

Una altra victòria important, el 2017, va ser guanyar la proposta d’iniciativa popular en contra del lloguer turístic als plurifamiliars. L’única ILP presentada per una entitat cívica i la vàrem guanyar. Som l’única ciutat d’Espanya que ha limitat aquesta pràctica turística. Varem ajuntar més de 6.000 signatures a peu de carrer. 

També hi ha victòries poc conegudes, com el fet que les associacions de veïnats gestionen directament els Casals de Barri. Abans ho feien empreses externes i això va canviar gràcies a les reivindicacions. El 2014 el PP va posar a empreses a gestionar, amb resultats nefastos: de tenir Casals de barri deficitaris a tenir-ne ara, amb la gestió de les associacions, pels quals passen més de 400 persones setmanals a fer activitats, Així les associacions han contribuït a incidir directament en el que ens interessa: la dinamització del barri i interrelacionar les classes socials i identitats culturals que inevitablement es produeixen.

I ja en temps de Covid, un èxit va ser aconseguir que es tanquessin les platges l’any passat per evitar contagis, una sol·licitud de la Federació. Això va ser assumit per l’Ajuntament i pel Govern Balear.

I les lluites que no varen arribar a bon port?

La reconversió de la Platja de Palma, per exemple. Teníem posades moltes esperances al projecte d’esponjament, i ara està abandonat. El fet de poder participar en la gestió del Port de Palma. Aconseguir una petjada acústica més ampla per poder insonoritzar més cases a Sant Jordi, Can Pastilla o el Coll de’n Rebassa. 

Cap a on creus que haurien d’anar les entitats cíviques i veïnals amb el nou context?

Per la situació que vivim, la ciutat farà una transició: la relació entre la ciutadania i les institucions canviarà. Pens que necessàriament s’haurà d’incrementar la participació i la transparència, la societat no ho admetrà d’una altra manera. La Defensora de la Ciutadania, Anna Moilanen, recentment va presentar les seves recomanacions, fent una crítica ferotge als baixos nivells de participació activa i al poc impuls que l’Ajuntament de Palma dóna a les polítiques de participació. Hauria de ser tot el contrari perquè això figura als Acords de Govern.

Part de la joventut accepta el compromís de la participació i la mobilització. A mesura que aquesta societat vagi creixent i aquests joves es vagin implicant, forçaran el canvi. Això condicionarà, sense dubte, al moviment veïnal. Fa 30 anys les reivindicacions eren en base a drets molt bàsics, crec que la lluita ara està en augmentar la qualitat de la participació de la societat civil. 

A més, pens que cal una especialització dins el moviment ciutadà, comptar amb perfils tècnics i experts en determinats temes per poder fer propostes de qualitat, que estiguin a l’altura de les circumstàncies.

D’una altra banda, ens haurem d’alinear amb el moviment global per aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, amb l’Agenda 2030. I demostrar el nostre comportament ètic. Crec que aquests seran els pilars del moviment cívic i veïnal del futur: sostenibilitat i ètica.

Per què és important el moviment veïnal?

El moviment veïnal sempre té vida, aquest és un dels seus grans valors: la permanència. És com una planta, que de vegades pot semblar que està morta, però no, les seves arrels estan bevent. A un moment donat, li pegarà el sol i tornaran a sortir les flors.