En el context de reactivació econòmica i de finalització de l’estat d’alarma, Palma XXI, amb el suport de la Fundació Iniciatives del Mediterrani han duit a terme un estudi quantitatiu i qualitatiu dels canvis que el centre històric de Palma ha experimentat durant aquest període de desconfinament, quan encara la ciutat no havia començat a rebre turistes. S’ha pogut constatar un fenomen de reapropiació de l’espai públic, tant pel que fa a l’ús i a l’estada a places i carrers, com al consum a comerços i locals de restauració.
Percepció dels residents, comerciants i vianants. S’han fet diverses entrevistes a diferents perfils per tal de conèixer l’opinió de residents, comerciants i passejants. Al sondeig que es va fer l’estiu del 2018, els residents i treballadors destacaven que es veien obligats a desviar la seva ruta quotidiana encara que això suposés un trajecte més llarg, o que els grans grups dificultaven la mobilitat. Aquests dies en canvi s’ha produït un reapropiació de l’espai públic, de manera que és habitual observar als carrers principals veïns caminant amb la cistella de la compra, famílies amb cotxets de bebè, infants jugant al carrer o persones majors amb caminador.
Renou. Aquests canvis també afectaren el nivell de renou als carrers (sigui pel trànsit de visitants, per les terrasses de bars i restaurants, o per trànsit motoritzat i de mercaderies), de manera que ha augmentat la sensació de tranquil·litat.
Habitatge. Tot i haver-se alentit durant el període de confinament, el mercat immobiliari a Palma no ha experimentat grans canvis. Al contrari que a altres ciutats de l’Estat com Madrid o Barcelona, a Palma no s’ha produït un transvasament d’ofertes del lloguer vacacional al lloguer de llarga durada. Tampoc no s’ha vist afectat el preu de venda o de lloguer dels habitatges.
Jaume Garau, secretari de Palma XXI, ha coordinat l’estudi, i el treball de camp ha estat realitzat per la Doctora en Antropologia ambiental Maria Cifre. “El que demostren les dades que hem recollit és que la baixa activitat econòmica i social durant aquest període ve provocada per la forta dependència del turisme en el teixit econòmic, el que a la vegada dificulta la reactivació, en tractar-se d’un tipus de comerç i de productes dirigits al consum del turista”, conclou Garau. En aquest sentit, com ja indicava a “De Crisi en crisi”, document de la seva autoria presentat recentment, Jaume Garauafirma que “cal insistir en un canvi de model econòmic, un canvi necessari sobretot al centre històric per tal d’aconseguir una ciutat per a viure-hi i per treballar”.
Des de l’associació Palma XXI, llencen una sèrie de propostes per tal de reforçar el centre històric, com posar en marxa un pla d’habitatge dirigit a residents; i impulsar la diversificació del comerç, fent-lo més atractiu i accessible per als veïnats i per a la resta de residents a l’illa, per exemple facilitant l’ús dels aparcaments municipals al voltant del centre de Ciutat. També afirmen que són necessàries així mateix activitats culturals dirigides al públic en general i a les famílies, per tal de dinamitzar la vida social i cultural de Palma.
