A propòsit del documental Destrucció creativa d’una ciutat de Carles Bover

El passat dijous 27 d’agost, vaig tenir el plaer de participar en el col·loqui de l’estrena del documental «Destrucció creativa d’una ciutat» al Cinema Ciutat organitzat en el marc del festival internacional de cinema Atlàntida.

Carles Bover ha triat Palma, una de les ciutats europees amb majors pressions urbanístiques del moment -o almenys just abans d’esclatar la pandèmia- per retratar a les persones que més ho pateixen. Rellegir la ciutat en clau de les experiències de les persones que l’habiten. Per ventura, per assumir que aquestes persones no són tan anònimes per a tu perquè el mateix li passa a una persona que tens a prop, o tal vegada a tu mateixa.

A través de certes persones que han vist evolucionar els barris de El Terreno, Sa Gerreria i Pere Garau, el documental va relatant situacions quotidianes. No es tracta d’un documental exhaustiu de les problemàtiques d’aquests barris, tampoc vol contrastar opinions i ni tan sols cerca donar veu a grans oradors perquè ens convencin de res.

Es tracta d’un relat senzill i tranquil, sense principi ni fi que dóna veu a la gent. A més, ens deixa imatges precioses dels espais més anònims i quotidians de la nostra ciutat. I per arrodonir la jornada, el col·loqui amb les meves companyes Meritxell Esquirol i Marc Morell així com el mateix director, on vam tornar a recórrer els carrers de la nostra ciutat reclamant més atenció a les persones, més canals de comunicació amb l’administració pública i més implicació amb xarxes de ciutats que comparteixen experiències semblants.