De la ciutat emmurallada a la ciutat metropolitana
Les successives transformacions de la ciutat àrab fins a la ciutat emmurallada i la seva relativa conservació, fan de Palma la ciutat històrica més gran d’Espanya i una de les més importants de la Mediterrània.
Ja sigui pel seu traçat viari de places i carrers d’origen àrab, pel seu contingut monumental extraordinari realitzat per la Corona d’Aragó, com per la riquesa de les més de 200 cases amb patis i l’important nombre d’edificis religiosos, Palma te encara un enorme patrimoni que s’ha de protegir.
La incipient indústria turística dels “forasteros” proposada per Miquel S. Oliver a 1891, es va fer realitat al llarg del primer terç del segle XX. Totes les transformacions modernes que la ciutat impulsà en aquell temps -especialment l’esbucament de la murada i la construcció de l’Eixample- es veuran frenades per la Guerra Civil i per la Segona Guerra Mundial.
Vint anys més tard, quan les ferides de la Segona Guerra Mundial es van tancant a Europa, una nova classe política i econòmica sorgeix a Ciutat, que -aliada amb els interessos del règim franquista per trencar l’aïllament internacional- impulsarà un nou creixement.
El Big Bang turístic dels anys 60 creà una nova força econòmica de la mà dels operadors turístics estrangers i provocà uns canvis radicals en la fisonomia de la ciutat. Serà el desenvolupament turístic, que amb les ampliacions de l’aeroport i del port, posarà en perill la seva sostenibilitat, la qualitat de vida dels ciutadans i la personalitat històrica de Palma.
El creixement que provocà el nou impuls turístic dels anys 50, va implicar una corrent migratòria -tant de part forana com de la península- que va fer passar la població de Palma de 136.814 habitants l’any 1950 a 350.000 l’any 2000.
En els anys 60 totes les institucions estaven governades per persones afectes per dictadura franquista, sense capacitat ni ganes de planificar correctament aquest creixement. A l’Eixample, que fins llavors s’havia desenvolupat tan sols a l’entorn de la primera corona de les avingudes, va deixar de costat les regles dels plans urbanístics de Calvet i d’Alomar i va créixer de manera anàrquica, amb baixa qualitat constructiva.
Amb el creixement de Can Pastilla i s’Arenal de Palma, es transformaren les xarxes viaries de Ciutat que poc a poc van constituint la metròpoli de la badia de Palma que ara coneixem. Una metròpoli que agrupa el 65% dels habitants de Mallorca.